“Tabula rasa” és una expressió llatina la qual diu que les persones naixem amb la ment “buida” i tots els nostres coneixements i habilitats els adquirim amb l'aprenentatge. Aquesta metàfora ens serveix per parlar sobre la memòria que és el que ja van fer Jordi Guillumet i Mònica Rosselló quan van inaugurar l’exposició al 2000, que 20 anys més tard han recuperat per tornar-la a exposar.

 

S'ha utilitzat la llum com un element bàsic durant tot el recorregut, que es relaciona com el fet vital per veure. Només entrar a la sala, trobem un projector el qual ens projecta una fotografia d'un llibre en blanc, fent veure una taula rasa, que juga amb la projecció dels nostres cossos fent referència a la metàfora de la memòria.

Més endavant quatre pantalles que formen un cercle a l’interior del qual es pot accedir hi podem veure que al mig, hi ha un seguit de projectors de diapositives que de tant en tant van canviant les imatges que veiem. I aquestes pantalles enormes tenen una particularitat, i és que són fotosensibles, tenen un mena de memòria.

​

​

L’exposició és molt entretinguda i a través del seu significat gaudeixes molt de la exposició i et porta a pensar moltes coses durant tota ella.